Pedagogia creativa i educació a través de l'art



Explica'ns una mica de tu i la teva formació i perquè vas decidir dedicar-te a la pedagogia teatral?
Aida: Vaig fer una formació durant dos anys a l'escola d'interpretació Nancy-Tuñón, després vaig anar fent cursos de creació de personatges, Commedia Dell'Arte, improvisació, cant, i vaig realitzar un Postgrau de Pedagogia Teatral a l'Institut del Teatre de Vic. Des que era petita m'ha agradat el teatre i actuar, i sempre havia volgut aprofundir els meus coneixements teatrals. Però fins que no vaig tenir una feina, no em vaig poder permetre pagar les classes. Un cop vaig començar a actuar, em vaig adonar que allò era el que realment m'agradava. Allò i el fet de dirigir obres amb nens i adults. Poc després, va ser quan vaig realitzar el postgrau, que va ser el que em va acabar de confirmar la meva vocació de pedagoga teatral.
Magalí: Jo vaig començar amb el teatre de preadolescent amb un curs de formació juvenil a El Timbal. Amb 18 anys vaig voler entrar a l'Institut del Teatre, però no vaig passar les proves i vaig decidir començar els estudis de cinema. Al mateix temps, com que no volia deixar de banda el teatre, vaig entrar a una companyia de teatre. Allà es va donar una situació molt maca i és que, en comptes d'estudiar teatre, l'experimentava des de molt jove. Considero que en aquella companyia vaig tenir una formació basada en l'experiència, i també vaig rebre "masterclass" de cant, ball, interpretació, direcció, etc. de la mà de professionals als quals "llogàvem" per formar-nos. A més a més, jo anava passant per cursos més específics que feien a Eòlia o El Timbal.
Quan vaig acabar la carrera de cinema, vaig tenir la sort que una exprofessora del meu institut, em va proposar fer classes de teatre en francès i va ser llavors quan vaig descobrir la meva vocació. A poc a poc, vaig continuar donant classes a altres centres, perquè l'educació era una cosa que sempre m'havia atret, i amb els anys les coses es van posar al seu lloc. Cada vegada veia més clar que l'educació i el teatre podien anar junts i, de fet, era molt útil que anessin junts. Gràcies a l'Aida, que me'l va recomanar, vaig fer el Postgrau de Teatre i Educació i allà ja vaig veure claríssim com m'havia d'estructurar i vaig començar en el meu projecte propi, que és "Artistes Pedagogs".
Segons la teva opinió, quina creus que hauria de ser la relació entre l'educació i les arts?
Aida: Jo considero que els infants de 0 a 6 anys, necessiten tots els inputs artístics perquè aquest és un moment on s'estan formant totes les connexions neurològiques. A través de l'art en general pots treballar coses com el moviment, l'expressió, el desenvolupament dels sentits, etc.
Crec que aquesta relació entre art i educació és fonamental per trencar amb el model d'educació clàssica, on els infants aprenen asseguts en una cadira escoltant. La millor manera per aprendre és vivint les coses o experimentant-les.
Magalí: Jo això ho tinc molt pensat, ja que en el moment de fer el plantejament del meu projecte propi vaig fer una aposta per integrar totes les arts, no només el teatre, que és el meu camp. A més, no volia incloure les arts en l'educació com a contingut, sinó com a mètode. Aquest és el meu mantra quan explico que és "Artistes Pedagogs". Nosaltres entenem les arts no com un fi en si mateix, sinó com la manera d'arribar al coneixement. En aquest sentit, per exemple podem fer un taller de literatura utilitzant tècniques teatrals, o es poden treballar les matemàtiques des de la música. Per això crec que té tot el sentit lligar les arts amb l'educació i que hem d'aplicar el pensament artístic a l'educació.
Quines capacitats i quins valors creus que un infant adquireix quan fa teatre?
Aida: El nostre treball amb els infants fa que desenvolupin capacitats com l'escolta activa, la imaginació, el treball en equip, la creativitat, cohesió de grup, el reconeixement i la gestió de les emocions, etc.
Magalí: El que ha comentat l'Aida, és el més fàcil d'enunciar, no? Potser diria que s'ha deixat l'autoconfiança, l'autoconeixement, l'empatia, les capacitats relacionals, les capacitats expressives. Són coses, que no només les treballa el teatre, sinó que crec que és la disciplina que millor les treballa. Jo crec que si, per exemple, vas a una classe d'oratòria, no aprendràs més que anant a una classe de teatre. Quan fas teatre, poses en joc situacions que emulen la realitat, i aquí és on més pots desenvolupar certes capacitats que no surten d'un llibre i que no es poden plasmar en una pissarra. A més, en un treball artístic i de col·laboració com és el teatre, és impossible no treballar els valors. Fins i tot si volguessis fer teatre sense valors, estaries aplicant valors sense voler.
Amb quins problemes diaris et pots trobar a la teva feina?
Magalí: Un dels problemes amb els quals em trobo és la poca consideració que té la nostra disciplina dins del món de l'educació. Tot i que aquesta visió ha anat canviant, perquè s'estan adonant que l'educació ha d'anar cap aquí. Han aparegut moviments com el treball per projectes, etc. i cada vegada s'entén més el teatre com una eina fonamental. La part positiva és que nosaltres estem fent una feina de conscienciació perquè la gent entengui i respecti la nostra feina. Una feina que consisteix a observar la dinàmica dels infants, adaptar les activitats a cada grup i el seu estat d'ànim en cada sessió, i avaluar la nostra feina per aconseguir els objectius que ens hem proposat.
Aida: Jo crec que conviuen ara mateix com dues visions: una és la visió clàssica, aquella visió de que el teatre "no serveix per res" i és millor que els infants aprenguin anglès o robòtica; i una altra visió més alternativa que diu que el teatre "mola" i "està de moda". Tot i "estar de moda", no crec que hi hagi una comprensió profunda del que estem fent, tant per part de les escoles com per part dels pares. Jo almenys he de fer molta pedagogia fora de l'aula.
El problema que et pots trobar dins de l'aula, és que els infants no es respectin entre ells o que hi hagi una mala dinàmica de grup. Aquí, per a mi, la clau és que abans de fer teatre, s'ha de fer grup. Si no hi ha grup, no hi ha activitat.
Reps algun tipus d'ajuda per realitzar la teva activitat? Creus que hi podria haver més ajudes?
Aida: A Corbera, l'ajuntament dóna unes ajudes als nous autònoms. Paguen les despeses de gestor i d'impostos durant 5 mesos. Però en aquesta professió diria que no hi ha gaires ajudes, tot i que tampoc m'he informat sobre el tema.
Magalí: Realment sí que hi ha ajudes, però has d'informar-te molt bé i no és una cosa molt popularitzada. Jo crec que si vols realitzar el teu projecte, d'un inici t'ho has de muntar tu sol. Però un cop tens el teu projecte en marxa, sempre pots trobar alguna ajuda que et doni un complement. Tot i que crec que des del Departament d'Educació no s'està invertint prou en el camp artístic.
Quin tipus d'infants t'arriben? Hi ha implicació per part de les famílies?
Aida: Jo, personalment, tot i que no porto molt de temps treballant en el sector, ja m'he trobat amb infants que tenen etiquetes com les de síndrome d'Asperger o hiperactivitat. Moltes vegades les famílies et vénen a avisar perquè vigilis amb això, però a les meves classes això no fa que tracti a aquell infant de manera diferent. Jo penso que el teatre en aquests casos pot ajudar molt a aquests infants.
Magalí: Jo m'he trobat amb diferents perfils, però en general treballo amb infants de famílies de classe mitjana-alta. En aquests entorns on jo treballo, no et trobes amb infants en risc d'exclusió però sí que et trobes amb casos d'infants amb aquestes "etiquetes" que deia l'Aida. Aquests diagnòstics a mi mai m'han suposat cap problema a l'hora de treballar amb els infants, però sempre s'han de tenir en compte.
El que sí que em trobo i considero més problemàtic són infants amb poc respecte, faltes d'atenció, moltes inseguretats i que moltes vegades necessiten el teu reconeixement perquè viuen en un entorn molt competitiu.
Un altre problema que ens trobem moltes vegades són les famílies que, amb la seva actitud, no fomenten la integració d'infants de diferents perfils perquè no volen que els seus fills i filles es barregin amb "gent problemàtica".
Per altra banda, durant una altra època sí que vaig treballar amb infants en risc d'exclusió social. En aquests casos, notes que la teva feina és molt beneficiosa per als infants però alhora molt més exigent per a tu. Desgraciadament, econòmicament acaba sent insostenible. Personalment, m'encantaria que hi hagués més ajudes i que la meva feina pogués estar ben pagada en aquests altres entorns, però no és així.
Com treballaries la inclusió social amb el teatre?
Aida: Crec que les dinàmiques són el punt important a l'hora de treballar la inclusió social. Crec que s'ha de partir de treballar des de la realitat de cadascú i crear coses de manera col·lectiva, a través del que sentim, del que hem viscut, per donar sentit a l'aprenentatge. També cal treballar d'inici la cohesió de grup, per posar a tothom al mateix nivell.
Magalí: Jo crec que s'ha de treballar trencant les barreres entre les diferents realitats socials i ajuntant diferents realitats socials. Si pots aconseguir que persones de diferents realitats connectin d'alguna manera entre si, els hi estàs oferint una experiència molt enriquidora i que els pot marcar d'alguna manera per la resta de la seva vida.
Per acabar, ens podries explicar una experiència que t'hagi marcat com a pedagoga teatral?
Magalí: Hi ha una experiència que et marca i que et fa sentir com una persona privilegiada si et passa, i és el fet de veure com una persona es transforma arran de fer un curs o un taller amb tu. Veure com algú descobreix alguna cosa de si mateix i que això el fa florir i créixer com a persona, o superar alguna dificultat que tenia. Això és molt especial.
Aida: Jo comparteixo la resposta de la Magalí. És molt curiós quan et trobes amb algun cas, per exemple, d'una mare que et ve preocupada perquè el seu fill no parla a casa i tu els hi dius que és impossible que parlem del mateix nen i els convides a que vinguin a classe i vegin per ells mateixos com actua el seu fill. Això m'ha passat i és molt maco veure aquest canvi que arriben a fer. Una altra cosa que m'ha impactat molt, és veure com avui dia encara hi ha escoles que treballen d'una forma més tradicional i rígida, sense tenir en compte les necessitats dels nens. Els fan asseure a les taules quan en realitat el que volen és sortir a córrer al pati.
* Entrevista realitzada per Montserrat Bayo Soler, originalment publicada al projecte "Bloomart, fem xarxa" com a part del estudis de Tècninc/a d'Educació Infantil a l'Institut Miquel Tarradell.